Saltar a continguts

/UNZIP

Navegació

Menú principal

Deslocalitzats

 

Projectes de producció > Arts Visuals

2019

 



VERMUT-PRESENTACIÓ
del projecte deslocalitzat Auspicis
*
Dissabte 30 de novembre de 12 a 14 h al Centre Cívic Palmira Domènech



Vermut - presentació del projecte Auspicis. Una proposta del col·lectiu Estampa, seleccionat en la modalitat de Projecte Deslocalitzat a la Convocatòria /UNZIP Arts Visuals 2019.

El col·lectiu Estampa ha construït pel projecte Auspicis un dispositiu tecnològic que genera missatges de futur, a partir de la interacció d'un detector de vols d'avions que arriben a l'aeroport del Prat, amb una xarxa neuronal entrenada per a produir auguris a partir de dades econòmiques globals, informacions del context facilitades per diverses entitats de la ciutat i textos esotèrics.

Quina incendia té el Big Data i les xarxes neuronals en la generació de la nostra idea i projecció del futur? Com podem apoderar-nos d'aquestes dades per a generar les nostres pròpies eines i previsions? Com ens mou com éssers humans el desig d'avançar-nos al que ha de venir?

Aquesta i altres preguntes les podrem degustar, acompanyades d'un vermut, amb la participació d'alguns dels agents del context participants del projecte i convidats especials per a l'ocasió que com el col·lectiu Estampa, també observen el cel i les diverses realitats que amaga.

Sobre el projecte

Auspicis és una actualització contemporània de les arts endevinatòries arcaiques. Si els augurs miraven els ocells per predir l’avenir, Auspicis desplaça aquests elements cap a la tecnologia; substituint ocells per avions, l’observació per la monitorització i la predicció humana per la generació automàtica.

Un dispositiu ADS-B capta els senyals de radiofreqüència que emeten els avions durant el seu vol i els creua amb bases de dades d’aviació comercial. La presència d’un vol no identificat posa en marxa la producció d’un auguri que es llegeix en una pantalla de leds. Aquests auspicis es generen per mitjà d’una xarxa neuronal d’aprenentatge profund entrenada amb un dataset de texts esotèrics i d’informes de predicció econòmica. D’aquesta manera, el món arcaic de la predicció del futur es creua amb el món contemporani de les dades massives i la predicció econòmica.

Auspicis s'ha desenvolupat en relació al genius loci del Prat del Llobregat, on els mecanismes d’aquest dispositiu es confonen amb altres comunitats del Prat que també observen el cel. La pantalla d’Auspicis funciona també com un espai públic que llença els missatges d’aquestes comunitats i col·lectius, que ens informen sobre l’activitat constant d’aquest espai damunt els nostres caps que acostumem a ignorar.

-------
*
Estampa és un col·lectiu de realitzadors, programadors i investigadors que treballa en els camps de l’audiovisual experimental i dels entorns digitals. Els projectes que han realitzat inclouen: El mal alumne. Pedagogia crítica per a intel·ligències artificials, un
projecte experimental sobre visió artificial i generació d’imatges mitjançant xarxes neuronals d’aprenentatge profund (convocatòria Barcelona Producció 2017 i exposat a La Capella). Un segon projecte sobre intel·ligència artificial: Espais latents. Imaginacions maquíniques (2018), centrat en xarxes neuronals de generació d’imatges (GAN) i desenvolupat amb el finançament de les “Beques per a la recerca i la innovació en els àmbits de les arts visuals” de la Generalitat de Catalunya. Altres projectes recents inclouen el vídeo-assaig Vomitorios (2018), produït per Soy Cámara, el canal del CCCB. La instal·lació audiovisual Rotondes. Panorames i fases per a un espectador en moviment (2017) –residència a Lo Pati i estrenada al festival Eufònic 2017– i la pel·lícula experimental I had been sedulous to take note of shadows (2017) –que s’ha projectat al festival L’Alternativa 2017, Les Inattendus 2018 (Lyon) i exposat al festival Panoràmic (Roca Umbert—Fàbrica de les arts, Granollers–). Els seus projectes anteriors han estat seleccionats en convocatòries internacionals com Interactive Haiku d’Arte i el National Film Board de Canadà (Speech success, 2014) i nacionals, com les Beques de la Generalitat de Catalunya per a la recerca i la creació (Cartografia Constant, 2014), la Convocatòria X-ONLINE de Xarxaprod (Atles Visual dels Centres de Creació de Catalunya, 2013), els Ajuts a la producció
i a la recerca Telenoika (Fenaquistoscopi pas a pas, 2013) o les Beques per a la recerca i la creació en els àmbits artístics i del pensament del CONCA (A la colònia penitenciària, 2010). Els membres d’Estampa són Roc Albalat, Pau Artigas, Marc Padró, Marcel Pié i Daniel Pitarch.

2016

 



EFECTE VORA
Un recorregut performatiu pels espais naturals
del Delta del Llobregat

Quim Packard*


Efecte Vora és un recorregut performatiu per la reserva natural del Delta del Llobregat que explora la història política, social i ecològica del territori. Els entorns que ens envolten són sistemes complexos construïts per les nostres ideologies però també pels moviments de materials físics com l'aigua, el ciment, el fang, el petroli, les carxofes o el cafè. Aquests moviments són la nostra connexió directa amb els recursos naturals i el morter de la nostra cultura. Efecte Vora ens submergeix en aquesta teranyina que ens uneix a l'ecosistema del riu Llobregat.

Durant el recorregut escoltarem tres capítols:

1- La teva samarreta de teixit sintètic és un portal
Un home rumia a dalt d'un avió sobre els límits d'un ecosistema. Pensa en la relació entre el nostre dia a dia i el paisatge que ens envolta.

2- Aligots vulgars, tifus i whisky amb soda
El Delta del Llobregat antigament era una zona pantanosa amb moltes malalties causades pels mosquits. El Delta és un espai en constant mutació i la fauna està en contacte diari amb l'hàbitat humà.

3- Intenta reproduir-se durant tres generacions sense sortir del seu bloc de pisos
Les fronteres d'una reserva natural són una decisió humana. La flora i la fauna igual que els humans viuen dins de fronteres poroses. L'expansió territorial de l'home té conseqüències planetàries.

"Splix Splax fa el turista Belga a la piscina del càmping Balena Alegre, Splix Splax"

Tu > Cicles Materials > El teu entorn > Model econòmic

Efecte Vora és el projecte guanyador en la modalitat deslocalitzat de la Convocatòria Arts Visuals /UNZIP 2016, a càrrec de Quim Packard*.  
Acompanyants: Ana Guerrero, Elena Álvarez i Juan Antonio Cerezuela 
Col·labora: Consorci Delta del Llobregat, S.O.S. Delta i Teatre Kaddish (Aroa Esteban, Lourdes Giraldo, Marina Mora, Jose Segurado) 


-------
* Quim Packard (Reus, 1985) artista i gestor cultural. El seu treball es formalitza en registres tan variats com tallers, performances, instal·lacions, dibuix, text i concerts. La seva recerca més recent es centra al voltant de la natura i la seva relació amb la cultura contemporània. Utilitzant sovint la ironia amb els seus projectes qüestiona els paradigmes socials de la cultura consumista occidental. El seu treball es desenvolupa entre el terreny de la filosofia, l'antropologia, la història, l'ecologia i l'art. Ha treballat en diferents projectes amb institucions com el MACBA, el CCCB, Fundació Tàpies, Askeaton Contemporary Art (Irlanda) i el Centre d'Art Nacional Le MAGASIN de Grenoble (França). Actualment dirigeix l'espai cultural Fireplace junt amb l'artista Ángela Palacios al barri de Poblenou a Barcelona.

2015

 



A l'est i a l'oest
Caterina Almirall* i Daniel Moreno**




Aquest projecte és un viatge entre un lloc singular i la idea del lloc. És un viatge sense destí, el recorregut d'una distància inexacta. És com voler arribar al Prat del Llobregat en un tren de mitja distància; sense parada al Prat.
És un viatge que ens obliga a dubtar de l'existència del Prat. Ens serveix d'excusa per passar per un munt de capítols en els que, reunint referents, històries, anècdotes i fantasmes, el recorregut pren la forma d'un relat. És un viatge en el que ens interessa no és arribar al Prat sinó estar de camí.
És un viatge que ens fa comprendre que el Prat del Llobregat és a l'est i a l'oest de Barcelona.

La Caterina Almirall i el Daniel Moreno Roldán treballen a partir de la voluntat de suspendre momentàniament els significats coneguts. Això implica situar-se en la distància entre el text i el lloc, entre el mapa i el territori, entre el significat i el significant. Un espai il·lusori i possible a la vegada on es posa en qüestió la necessitat de referir-nos a un concret i on es desestabilitzen les estructures preconcebudes, els noms donats a priori.

(1)
Concurs popular de poesia
EL PRAT, EL MEU LLOC AL MÓN
EL PRAT, EL MEU MÓN AL LLOC
EL MÓN, EL MEU LLOC AL PRAT
EL LLOC, EL MEU PRAT AL MÓN
EL PRAT, EL MEU LLOC AL NOM

Aquest concurs de poesia proposa partir del joc de paraules al que ens convida l’eslògan que ha “calat fondu” al Prat de Llobregat, per a crear poesies d’estil lliure i de temàtica oberta. Aquesta consigna vol convidar a pensar ens els nous significats que s’originen a partir de les diferents combinacions de paraules. Per tant, no és necessari que les poesies que es presentin al concurs facin referència al Prat del Llobregat.

Descarrega les bases de participació aquí [44 Kb]

-------
*Caterina Almirall Rotés (Barcelona, 1986) llicenciada en Belles Arts i Màster en Art i Educació. Coordina un espai autogestionat, El Passadís, ubicat a Barcelona, on organitza exposicions i activitats artístiques en l’àmbit domèstic. Ha desenvolupat diferents projectes de comissariat a BaumannLab Terrassa i a l’Ajuntament de Terrassa, a EART-Barcelona, o al Cercle Artístic de Sant Lluc. Forma part del col·lectiu Supterranis, organitzadors del festival PLAGA. També escriu crítica d’art per a la revista A*Desk, i imparteix cursos i tallers d'art contemporani en diferents centres.
Ha treballat en projectes d’edició com A la Mola (amb Guim Camps, Baumannlab, Terrasa), Los rechazados (amb Antònia del Río i Miquel García, Sala d’Art Jove, Barcelona - La Panera, Lleida) o Comú (publicació conjunta dels projectes finals d’On mediation, Universitat de Barcelona). Ha rebut la Beca de mediació en residència de la Sala d’Art Jove 2015, la Beca d’Edició de la Sala d’Art Jove 2014 i la Beca OSIC 2014. Recentment ha finalitzat una residència a Nau Estruch (Sabadell), amb el projecte Taules Parlants.

**Daniel Moreno Roldán (Barcelona, 1990) graduat en Belles Arts per la Universitat de Barcelona. Ha exposat a De Profundis (Hangar, Barcelona), Ella: allà i després (Blueproject Foundation, Barcelona), Gran Angular (Fabra i Coats, Barcelona), Aparteu les cadires (Can Felipa, Barcelona), Pica i Fuig (Fundació Joan Miró i Sala d'Art Jove, Barcelona) i 32441 colors de més (artscoming.com).
Ha estat guardonat amb la beca Can Felipa Arts Visuals 2014, amb la beca Sant Andreu Contemporani - Programa de residències, amb la beca d'Arts Visuals 2014 de la Sala d'Art Jove i amb el premi ARGÓ de la Universitat Autònoma de Barcelona. Alhora, ha estat resident a Nau Estruch (Sabadell) i Hangar (Barcelona).

DESCOMPRESSIONS
NÚRIA OREJA /
JOSE ANTONIO MATÉ
MARTA GARCIA ARNAU
CRÒNICA D'ALBERT MENA

2014

 



Espontánea
Nuno Carvalho*
Descarrega't el fanzine en
[6,3 Mb]




El projecte Espontánea es basa en la idea d'una galeria d'art mòbil. És un dispositiu d'acció, una escultura amb rodes convertida en espai de creació artística que, a través d'accions en l'espai públic, actua amb una energia nòmada.

Espontánea és un projecte de Nuno Carvalho* que proposa dur endavant un conjunt d'accions a l'espai públic. Relacionant les arts performatives i visuals (performance / esdeveniment / escultura / instal∙lació / edició / arxiu), dins d'un context de creació i escenari col∙lectiu, on les persones que circulen per espais públics poden assumir un paper creatiu i participatiu.

Espontánea sorgeix de la voluntat de reflexionar sobre l'espai públic urbà, els seus usos, quotidianitats i interaccions entre la ciutat contemporània i els seus habitants. Creant ritmes que trenquin i es confrontin amb els hàbits i rutines diàries convidant així a l'usuari a viure un altre tipus de vivència d'aquest territori que ja es dóna per conegut.

Exposició itinerant (instal·lació):
L´Artesà: 21.11.2014 - 27.11.2014
La Capsa: 28.11.2014 - 04.12.2014
Escola d'Arts del Prat: 05.12.2014 - 12.12.2014
Uikú Coworking El Prat: 22.12.2014 - 09.01.2015

Calendari d’accions
:

VERNISSAGE (Performance)
Divendres 05 de setembre a les 19 h
"La Zonilla"

VOZ OFF 01 (Acció participativa)
Dissabte 06 de setembre a les 11 h
Plaça Pau Casals

VOZ OFF 02 (Acció participativa)
Dissabte 20 de setembre a les 11 h
Plaça de la Vila

---

VOZ OFF 03 (Acció participativa)
Dissabte 20 de setembre a les 18 h
Parc de la solidaritat

-------
*Nuno Carvalho és un artista multidisciplinari d'origen portuguès que viu des de fa uns anys Barcelona. En les seves peces, l'espai públic, els objectes, les accions, el temps i el seu cos són els elements principals.
Fusiona diferents disciplines i llenguatges artístics amb llibertat dins d'una mateixa peça utilitzant la immediatesa de la instantània i l'acció en viu per crear situacions que plantegen qüestions filosòfiques i experiències poètiques sobre les subtils contradiccions de la realitat contemporània que sovint esdevenen en una crítica còmica i absurda de la realitat més immediata.


DESCOMPRESSIONS
MONTSE SANS /
PALOMA MATEOS
NUNO CARVALHO

2013

 



Space of possibles -El Prat de Llobregat
Raquel Friera




Space of possibles - El prat de Llobregat és un projecte de Raquel Friera que surgeix arrel de l'exposició Space of possibles V.O.D, que va tenir lloc a la Sala d'Art Josep Bages al mes d'abril de 2013.
Després de la taula rodona i l'exposició que van tenir lloc a la Sala d'Art Josep Bages, i comparant la situació de les dones a Turquia i a les nostres ciutats, les dones participants van assenyalar la pertinença de portar a terme aquest projecte al Prat de Llobregat.


Space of possibles - El prat de Llobregat
consisteix en una instal·lació sonora, realitzada a partir d'un recull de veus de dones amb l'objectiu de reclamar esfera pública en l'espai urbà d'aquesta mateixa localitat.
L'àudio de la instal·lació és el resultat d'una fase d'investigació que ha consistit en diverses reunions amb les trenta-tres dones participants. Entre les trenta-tres participants s'inclouen les veus de la diversitat que coexisteix a la ciutat, tenint en compte factors com l'edat, l'estatus socioeconòmic i la pluralitat religiosa i ètnica.

DESCOMPRESSIONS
RAQUEL FRIERA




PARÍS NO SE ACABA NUNCA: #El Prat
Enric Farrés Duran i Roger Amat


El projecte París no se acaba nunca: #ElPrat és un projecte concebut i realitzat per Enric Farrés, Roger Amat i Marc Ligos.
El títol que fa referència a la novel·la d'Enrique Vila-Matas, que alhora també al·ludeix al títol de l'últim capítol del llibre París era una fiesta, de Hemingway, és un projecte ampli, en procés i amb continuïtat, que per a cada adaptació a l'espai hi afegeix el topònim, en aquest cas el Prat. En aquest projecte ficció, realitat, memòria, pragmatisme, hermenèutica i rendibilitat econòmica es barregen permetent interacció, revisió i modificació dels discursos establerts, tot activant la sospita critica des d'un institucionalisme lícit del tot transparent.
Finalment el projecte ha desenvolupat una amplia recerca (a partir de passejades, trobades amb veïnes i veïns del Prat, recerca a Internet, troballes casuals, etc.)que ha anat estructurant una narració polièdrica en ampliació permanent.
Aquets procés artístic ha anant prenent diverses formes, algunes més visibles i altres menys, entre les que destaquen una excursió guiada del Prat fins a les fonts del Llobregat que anomenaren Viatge a l'origen i que tingué lloc el 26 d'octubre del 2013, una publicació i vàries presentacions públiques en format de conferència-performance, entre les quals la que es realitzà a la inauguració de l'exposició E.P.03 a la Sala d'Art Josep Bages del Prat. Aquesta exposició recollia, entre altres coses, un seguit de peces i documents realitzades per diverses persones a propòsit d'aquest projecte.

DESCOMPRESSIONS
ENRIC FARRÉS DURAN


 

Projectes de producció > Arts Visuals

2019

 



VERMUT-PRESENTACIÓ
del projecte deslocalitzat Auspicis
*
Dissabte 30 de novembre de 12 a 14 h al Centre Cívic Palmira Domènech



Vermut - presentació del projecte Auspicis. Una proposta del col·lectiu Estampa, seleccionat en la modalitat de Projecte Deslocalitzat a la Convocatòria /UNZIP Arts Visuals 2019.

El col·lectiu Estampa ha construït pel projecte Auspicis un dispositiu tecnològic que genera missatges de futur, a partir de la interacció d'un detector de vols d'avions que arriben a l'aeroport del Prat, amb una xarxa neuronal entrenada per a produir auguris a partir de dades econòmiques globals, informacions del context facilitades per diverses entitats de la ciutat i textos esotèrics.

Quina incendia té el Big Data i les xarxes neuronals en la generació de la nostra idea i projecció del futur? Com podem apoderar-nos d'aquestes dades per a generar les nostres pròpies eines i previsions? Com ens mou com éssers humans el desig d'avançar-nos al que ha de venir?

Aquesta i altres preguntes les podrem degustar, acompanyades d'un vermut, amb la participació d'alguns dels agents del context participants del projecte i convidats especials per a l'ocasió que com el col·lectiu Estampa, també observen el cel i les diverses realitats que amaga.

Sobre el projecte

Auspicis és una actualització contemporània de les arts endevinatòries arcaiques. Si els augurs miraven els ocells per predir l’avenir, Auspicis desplaça aquests elements cap a la tecnologia; substituint ocells per avions, l’observació per la monitorització i la predicció humana per la generació automàtica.

Un dispositiu ADS-B capta els senyals de radiofreqüència que emeten els avions durant el seu vol i els creua amb bases de dades d’aviació comercial. La presència d’un vol no identificat posa en marxa la producció d’un auguri que es llegeix en una pantalla de leds. Aquests auspicis es generen per mitjà d’una xarxa neuronal d’aprenentatge profund entrenada amb un dataset de texts esotèrics i d’informes de predicció econòmica. D’aquesta manera, el món arcaic de la predicció del futur es creua amb el món contemporani de les dades massives i la predicció econòmica.

Auspicis s'ha desenvolupat en relació al genius loci del Prat del Llobregat, on els mecanismes d’aquest dispositiu es confonen amb altres comunitats del Prat que també observen el cel. La pantalla d’Auspicis funciona també com un espai públic que llença els missatges d’aquestes comunitats i col·lectius, que ens informen sobre l’activitat constant d’aquest espai damunt els nostres caps que acostumem a ignorar.

-------
*
Estampa és un col·lectiu de realitzadors, programadors i investigadors que treballa en els camps de l’audiovisual experimental i dels entorns digitals. Els projectes que han realitzat inclouen: El mal alumne. Pedagogia crítica per a intel·ligències artificials, un
projecte experimental sobre visió artificial i generació d’imatges mitjançant xarxes neuronals d’aprenentatge profund (convocatòria Barcelona Producció 2017 i exposat a La Capella). Un segon projecte sobre intel·ligència artificial: Espais latents. Imaginacions maquíniques (2018), centrat en xarxes neuronals de generació d’imatges (GAN) i desenvolupat amb el finançament de les “Beques per a la recerca i la innovació en els àmbits de les arts visuals” de la Generalitat de Catalunya. Altres projectes recents inclouen el vídeo-assaig Vomitorios (2018), produït per Soy Cámara, el canal del CCCB. La instal·lació audiovisual Rotondes. Panorames i fases per a un espectador en moviment (2017) –residència a Lo Pati i estrenada al festival Eufònic 2017– i la pel·lícula experimental I had been sedulous to take note of shadows (2017) –que s’ha projectat al festival L’Alternativa 2017, Les Inattendus 2018 (Lyon) i exposat al festival Panoràmic (Roca Umbert—Fàbrica de les arts, Granollers–). Els seus projectes anteriors han estat seleccionats en convocatòries internacionals com Interactive Haiku d’Arte i el National Film Board de Canadà (Speech success, 2014) i nacionals, com les Beques de la Generalitat de Catalunya per a la recerca i la creació (Cartografia Constant, 2014), la Convocatòria X-ONLINE de Xarxaprod (Atles Visual dels Centres de Creació de Catalunya, 2013), els Ajuts a la producció
i a la recerca Telenoika (Fenaquistoscopi pas a pas, 2013) o les Beques per a la recerca i la creació en els àmbits artístics i del pensament del CONCA (A la colònia penitenciària, 2010). Els membres d’Estampa són Roc Albalat, Pau Artigas, Marc Padró, Marcel Pié i Daniel Pitarch.

2016

 



EFECTE VORA
Un recorregut performatiu pels espais naturals
del Delta del Llobregat

Quim Packard*


Efecte Vora és un recorregut performatiu per la reserva natural del Delta del Llobregat que explora la història política, social i ecològica del territori. Els entorns que ens envolten són sistemes complexos construïts per les nostres ideologies però també pels moviments de materials físics com l'aigua, el ciment, el fang, el petroli, les carxofes o el cafè. Aquests moviments són la nostra connexió directa amb els recursos naturals i el morter de la nostra cultura. Efecte Vora ens submergeix en aquesta teranyina que ens uneix a l'ecosistema del riu Llobregat.

Durant el recorregut escoltarem tres capítols:

1- La teva samarreta de teixit sintètic és un portal
Un home rumia a dalt d'un avió sobre els límits d'un ecosistema. Pensa en la relació entre el nostre dia a dia i el paisatge que ens envolta.

2- Aligots vulgars, tifus i whisky amb soda
El Delta del Llobregat antigament era una zona pantanosa amb moltes malalties causades pels mosquits. El Delta és un espai en constant mutació i la fauna està en contacte diari amb l'hàbitat humà.

3- Intenta reproduir-se durant tres generacions sense sortir del seu bloc de pisos
Les fronteres d'una reserva natural són una decisió humana. La flora i la fauna igual que els humans viuen dins de fronteres poroses. L'expansió territorial de l'home té conseqüències planetàries.

"Splix Splax fa el turista Belga a la piscina del càmping Balena Alegre, Splix Splax"

Tu > Cicles Materials > El teu entorn > Model econòmic

Efecte Vora és el projecte guanyador en la modalitat deslocalitzat de la Convocatòria Arts Visuals /UNZIP 2016, a càrrec de Quim Packard*.  
Acompanyants: Ana Guerrero, Elena Álvarez i Juan Antonio Cerezuela 
Col·labora: Consorci Delta del Llobregat, S.O.S. Delta i Teatre Kaddish (Aroa Esteban, Lourdes Giraldo, Marina Mora, Jose Segurado) 


-------
* Quim Packard (Reus, 1985) artista i gestor cultural. El seu treball es formalitza en registres tan variats com tallers, performances, instal·lacions, dibuix, text i concerts. La seva recerca més recent es centra al voltant de la natura i la seva relació amb la cultura contemporània. Utilitzant sovint la ironia amb els seus projectes qüestiona els paradigmes socials de la cultura consumista occidental. El seu treball es desenvolupa entre el terreny de la filosofia, l'antropologia, la història, l'ecologia i l'art. Ha treballat en diferents projectes amb institucions com el MACBA, el CCCB, Fundació Tàpies, Askeaton Contemporary Art (Irlanda) i el Centre d'Art Nacional Le MAGASIN de Grenoble (França). Actualment dirigeix l'espai cultural Fireplace junt amb l'artista Ángela Palacios al barri de Poblenou a Barcelona.

2015

 



A l'est i a l'oest
Caterina Almirall* i Daniel Moreno**




Aquest projecte és un viatge entre un lloc singular i la idea del lloc. És un viatge sense destí, el recorregut d'una distància inexacta. És com voler arribar al Prat del Llobregat en un tren de mitja distància; sense parada al Prat.
És un viatge que ens obliga a dubtar de l'existència del Prat. Ens serveix d'excusa per passar per un munt de capítols en els que, reunint referents, històries, anècdotes i fantasmes, el recorregut pren la forma d'un relat. És un viatge en el que ens interessa no és arribar al Prat sinó estar de camí.
És un viatge que ens fa comprendre que el Prat del Llobregat és a l'est i a l'oest de Barcelona.

La Caterina Almirall i el Daniel Moreno Roldán treballen a partir de la voluntat de suspendre momentàniament els significats coneguts. Això implica situar-se en la distància entre el text i el lloc, entre el mapa i el territori, entre el significat i el significant. Un espai il·lusori i possible a la vegada on es posa en qüestió la necessitat de referir-nos a un concret i on es desestabilitzen les estructures preconcebudes, els noms donats a priori.

(1)
Concurs popular de poesia
EL PRAT, EL MEU LLOC AL MÓN
EL PRAT, EL MEU MÓN AL LLOC
EL MÓN, EL MEU LLOC AL PRAT
EL LLOC, EL MEU PRAT AL MÓN
EL PRAT, EL MEU LLOC AL NOM

Aquest concurs de poesia proposa partir del joc de paraules al que ens convida l’eslògan que ha “calat fondu” al Prat de Llobregat, per a crear poesies d’estil lliure i de temàtica oberta. Aquesta consigna vol convidar a pensar ens els nous significats que s’originen a partir de les diferents combinacions de paraules. Per tant, no és necessari que les poesies que es presentin al concurs facin referència al Prat del Llobregat.

Descarrega les bases de participació aquí [44 Kb]

-------
*Caterina Almirall Rotés (Barcelona, 1986) llicenciada en Belles Arts i Màster en Art i Educació. Coordina un espai autogestionat, El Passadís, ubicat a Barcelona, on organitza exposicions i activitats artístiques en l’àmbit domèstic. Ha desenvolupat diferents projectes de comissariat a BaumannLab Terrassa i a l’Ajuntament de Terrassa, a EART-Barcelona, o al Cercle Artístic de Sant Lluc. Forma part del col·lectiu Supterranis, organitzadors del festival PLAGA. També escriu crítica d’art per a la revista A*Desk, i imparteix cursos i tallers d'art contemporani en diferents centres.
Ha treballat en projectes d’edició com A la Mola (amb Guim Camps, Baumannlab, Terrasa), Los rechazados (amb Antònia del Río i Miquel García, Sala d’Art Jove, Barcelona - La Panera, Lleida) o Comú (publicació conjunta dels projectes finals d’On mediation, Universitat de Barcelona). Ha rebut la Beca de mediació en residència de la Sala d’Art Jove 2015, la Beca d’Edició de la Sala d’Art Jove 2014 i la Beca OSIC 2014. Recentment ha finalitzat una residència a Nau Estruch (Sabadell), amb el projecte Taules Parlants.

**Daniel Moreno Roldán (Barcelona, 1990) graduat en Belles Arts per la Universitat de Barcelona. Ha exposat a De Profundis (Hangar, Barcelona), Ella: allà i després (Blueproject Foundation, Barcelona), Gran Angular (Fabra i Coats, Barcelona), Aparteu les cadires (Can Felipa, Barcelona), Pica i Fuig (Fundació Joan Miró i Sala d'Art Jove, Barcelona) i 32441 colors de més (artscoming.com).
Ha estat guardonat amb la beca Can Felipa Arts Visuals 2014, amb la beca Sant Andreu Contemporani - Programa de residències, amb la beca d'Arts Visuals 2014 de la Sala d'Art Jove i amb el premi ARGÓ de la Universitat Autònoma de Barcelona. Alhora, ha estat resident a Nau Estruch (Sabadell) i Hangar (Barcelona).

DESCOMPRESSIONS
NÚRIA OREJA /
JOSE ANTONIO MATÉ
MARTA GARCIA ARNAU
CRÒNICA D'ALBERT MENA

2014

 



Espontánea
Nuno Carvalho*
Descarrega't el fanzine en
[6,3 Mb]




El projecte Espontánea es basa en la idea d'una galeria d'art mòbil. És un dispositiu d'acció, una escultura amb rodes convertida en espai de creació artística que, a través d'accions en l'espai públic, actua amb una energia nòmada.

Espontánea és un projecte de Nuno Carvalho* que proposa dur endavant un conjunt d'accions a l'espai públic. Relacionant les arts performatives i visuals (performance / esdeveniment / escultura / instal∙lació / edició / arxiu), dins d'un context de creació i escenari col∙lectiu, on les persones que circulen per espais públics poden assumir un paper creatiu i participatiu.

Espontánea sorgeix de la voluntat de reflexionar sobre l'espai públic urbà, els seus usos, quotidianitats i interaccions entre la ciutat contemporània i els seus habitants. Creant ritmes que trenquin i es confrontin amb els hàbits i rutines diàries convidant així a l'usuari a viure un altre tipus de vivència d'aquest territori que ja es dóna per conegut.

Exposició itinerant (instal·lació):
L´Artesà: 21.11.2014 - 27.11.2014
La Capsa: 28.11.2014 - 04.12.2014
Escola d'Arts del Prat: 05.12.2014 - 12.12.2014
Uikú Coworking El Prat: 22.12.2014 - 09.01.2015

Calendari d’accions
:

VERNISSAGE (Performance)
Divendres 05 de setembre a les 19 h
"La Zonilla"

VOZ OFF 01 (Acció participativa)
Dissabte 06 de setembre a les 11 h
Plaça Pau Casals

VOZ OFF 02 (Acció participativa)
Dissabte 20 de setembre a les 11 h
Plaça de la Vila

---

VOZ OFF 03 (Acció participativa)
Dissabte 20 de setembre a les 18 h
Parc de la solidaritat

-------
*Nuno Carvalho és un artista multidisciplinari d'origen portuguès que viu des de fa uns anys Barcelona. En les seves peces, l'espai públic, els objectes, les accions, el temps i el seu cos són els elements principals.
Fusiona diferents disciplines i llenguatges artístics amb llibertat dins d'una mateixa peça utilitzant la immediatesa de la instantània i l'acció en viu per crear situacions que plantegen qüestions filosòfiques i experiències poètiques sobre les subtils contradiccions de la realitat contemporània que sovint esdevenen en una crítica còmica i absurda de la realitat més immediata.


DESCOMPRESSIONS
MONTSE SANS /
PALOMA MATEOS
NUNO CARVALHO

2013

 



Space of possibles -El Prat de Llobregat
Raquel Friera




Space of possibles - El prat de Llobregat és un projecte de Raquel Friera que surgeix arrel de l'exposició Space of possibles V.O.D, que va tenir lloc a la Sala d'Art Josep Bages al mes d'abril de 2013.
Després de la taula rodona i l'exposició que van tenir lloc a la Sala d'Art Josep Bages, i comparant la situació de les dones a Turquia i a les nostres ciutats, les dones participants van assenyalar la pertinença de portar a terme aquest projecte al Prat de Llobregat.


Space of possibles - El prat de Llobregat
consisteix en una instal·lació sonora, realitzada a partir d'un recull de veus de dones amb l'objectiu de reclamar esfera pública en l'espai urbà d'aquesta mateixa localitat.
L'àudio de la instal·lació és el resultat d'una fase d'investigació que ha consistit en diverses reunions amb les trenta-tres dones participants. Entre les trenta-tres participants s'inclouen les veus de la diversitat que coexisteix a la ciutat, tenint en compte factors com l'edat, l'estatus socioeconòmic i la pluralitat religiosa i ètnica.

DESCOMPRESSIONS
RAQUEL FRIERA




PARÍS NO SE ACABA NUNCA: #El Prat
Enric Farrés Duran i Roger Amat


El projecte París no se acaba nunca: #ElPrat és un projecte concebut i realitzat per Enric Farrés, Roger Amat i Marc Ligos.
El títol que fa referència a la novel·la d'Enrique Vila-Matas, que alhora també al·ludeix al títol de l'últim capítol del llibre París era una fiesta, de Hemingway, és un projecte ampli, en procés i amb continuïtat, que per a cada adaptació a l'espai hi afegeix el topònim, en aquest cas el Prat. En aquest projecte ficció, realitat, memòria, pragmatisme, hermenèutica i rendibilitat econòmica es barregen permetent interacció, revisió i modificació dels discursos establerts, tot activant la sospita critica des d'un institucionalisme lícit del tot transparent.
Finalment el projecte ha desenvolupat una amplia recerca (a partir de passejades, trobades amb veïnes i veïns del Prat, recerca a Internet, troballes casuals, etc.)que ha anat estructurant una narració polièdrica en ampliació permanent.
Aquets procés artístic ha anant prenent diverses formes, algunes més visibles i altres menys, entre les que destaquen una excursió guiada del Prat fins a les fonts del Llobregat que anomenaren Viatge a l'origen i que tingué lloc el 26 d'octubre del 2013, una publicació i vàries presentacions públiques en format de conferència-performance, entre les quals la que es realitzà a la inauguració de l'exposició E.P.03 a la Sala d'Art Josep Bages del Prat. Aquesta exposició recollia, entre altres coses, un seguit de peces i documents realitzades per diverses persones a propòsit d'aquest projecte.

DESCOMPRESSIONS
ENRIC FARRÉS DURAN


 
© /UNZIP - Arts visuals al Prat - -