Saltar a continguts

/UNZIP

Navegació

Menú principal

Històric Projecte Delta

 

CENTRE D' A R T TORRE MUNTADAS

El projecte que presentem es va originar fa anys, arran dels meus viatges amb tren de Barcelona a Sitges i viceversa. Aquests viatges van ser la llavor d'aquest treball, que varem començar a elaborar, des del principi, sense una consciència clara del que passava. Ens deixàvem impressionar, espectadors d’una pel·lícula, només veient i sentint l'impacte de recórrer des del tren aquest bell territori. A dreta i esquerra observàvem tant la part limítrof amb el mar com la que mor als massissos del Garraf i Collserola.


Inauguració "Projecte Delta del Llobregat" de Joan Pallarès. 3 de maig de 2012

En una de les primeres sessions de treball vaig començar a fer fotos des del tren. Una de les imatges que hi apareix és la d'una dona cubana que es reflecteix en el vidre de la finestra, juntament amb les potents geometries de les catenàries de l'AVE, una figura humana sobre una construcció densa i poderosa. Aquesta foto em va ajudar a reflexionar sobre les diverses intervencions que es realitzen al llarg del delta del Llobregat, que li canvien la geografia, i alhora la relació de l'ésser humà amb el seu entorn. De vegades, en sentit positiu i, d’altres, degradant aquest lloc bell i complex.

Si observo els primers horts que encara existeixen, em fixo en un de diminut que sobreviu miraculosament. El petit espai és gairebé enterrat entre un pont pintat de grafitis i una gran fàbrica. Aquests llocs de la natura coexisteixen o resisteixen envoltats d'una gran xarxa de ciment.

Considero aquests espais una visió molt poètica, on la terra encara viva és treballada i cuidada pels pocs homes i dones que la conreen, sense deixar-se engolir per aquesta societat mercantil que valora més l’especulació que la terra. Són petits oasis d'humanitat i verdor.

Aquesta exposició també és un homenatge als nostres avantpassats del Prat, que amb la seva violència, odi, suor, sang, la seva felicitat i sobretot la seva fortalesa interior ens han llegat el que som com a poble.

Hem fotografiat barraques construïdes amb materials diversos, com fustes, planxes d'alumini i altres objectes per protegir-se i guardar-hi els estris de conreu.

Trobo una relació, distant en el temps, amb els camps de concentració d'Argelers (França), on els refugiats buscaven gent del delta perquè amb pocs materials i quatre canyes poguessin construir petites barraques per no caure morts de fred. (Informació obtinguda de la lectura d'“El Crist de dos-cents mil braços”, llibre d'Agustí Bartra).

Per altra banda, aquests llocs em recorden on va viure i va rodar pel·lícules, i també on va morir, Pier Paolo Passolini. La perifèria reflectida a la seva obra, i tot el que hi passa, són estats límits que expliquen el seu pensament, i que a nosaltres ens afecta i compartim.

Tot això és observat pel majestuós massís del Garraf, que és una gran esponja que aprofita l'aigua de la pluja i els seus rius interns, que són venes i artèries de vida i humitat.

El delta es un microcosmos que simbolitza el món en què vivim, ple de contrastos, d'espais diversos que conviuen sense estar barrejats, sense una relació aparent dels uns amb els altres.

Lloc que antigament va ser terra de barbarescos, dels pirates que s'amagaven en aigües del Llobregat.

Aquestes frases escrites per Jaume Codina impregnen tot el projecte:

Sorgit de l'aigua amb aigua i fang, començar i del gairebé no-res anar remuntant els segles.
¿Ens hem fet dignes de la terra que trepitgem? El Prat, terra d'aigua, ahir com avui de la suor i la sang territori sempre en guerra, des del principi fins ençà.

Gresol purificador, una serena senzillesa d'holocaust i sacrifici que és tal vegada un graó més no pas més, però encara molt lluny de l'ideal, no hauria estat possible la nostra modesta, minúscula ascensió, sense ells, sense la seva pols, la seva suor, el seu amor i el seu odi.
El delta viu llargues centúries una vida rudimentària i primitiva, mancada de noció de convivència, una raça amb les seves circumstàncies i la natura condicionant l'home; unes separen i s'atrauen irresistiblement, poble de les febres, un treball sense fi ni a penes esperança, pobresa inseparable dels esclats de violència com un volcà en erupció i una immigració constant.

El riu que arrossega terres de tota mena i de llocs diferents que es converteix en aquest fang nicial.
Jaume Codina ha sabut veure l'aparició del primer habitant, Ramon Gerber, en ple segle XI, quan la floria del Pirineu a les terres baixes respirava una cultura artística admirable.

El 1916 apareix El Dorado, la primera fàbrica. A partir d’aquesta data el pratenc sospirà per la indústria.

El pratenc antic vivia amb violència amb el veí, amb els nouvinguts i amb ell mateix. En l’actualitat ja no lluitem amb els veïns, sinó amb nosaltres mateixos, materialment i espiritualment.

Terra prometedora, plena de perills amb diversitat de colonitzadors, rivalitats i violència fatal com a seqüela inexorable.

Els pratencs senten a flor de pell el seu passat, determinat per les característiques del factor geogràfic. La major part de les batalles i violència del Prat han tingut com a protagonistes forasters, joves de pas, pastors, bovers, mossos, traginers, segadors, pescadors, captaires, soldats...Aquestes lluites, i també baralles pels límits del territori, i les violacions de dones dels pratencs, van fer que els pagesos medievals creessin el sometent. Tot això ha conferit un esperit de bravor i aquell aire juvenil i tossut, rebel, desafiador, d'un nen malcriat que en tantes ocasions trobem com a senyal distintiu de moments crucials de la història del Prat.
Aquí hi són tots, no els veiem, som nosaltres mateixos materialment i espiritualment, tal vegada un graó més amunt, no pas més, però encara lluny de l'ideal. La nostra modesta i minúscula ascensió no hauria estat possible sense ells, sense la seva pols, la seva suor, el seu amor i el seu odi...

No sóc fill d'aquesta terra, però el meu cor, la meva suor, la meva sang bateguen amb l'ànima del delta.

Inauguració:
Divendres, 3 de maig
de 2012 a les 19.30 h

Horaris:
De dilluns a divendres de 17 a 20 h
Dissabtes d11.30 a 13.30
h i de 17 a 20 h
Diumenges d'11.30 a 13.30 h.

 

 


 
© /UNZIP - Arts visuals al Prat - -