Saltar a continguts

/UNZIP

Navegació

Menú principal

Històric David i Silvia

 

CENTRE D' A R T TORRE MUNTADAS
[Torna a l'històric]

Metamorphosis,

¿Hasta qué punto el ser humano puede crear una metamorfosis con su identidad?, es decir ¿cuál es la verdadera naturaleza, la raíz interna del ser humano? ¿Hasta qué punto este procedimiento llega a una transformación total de la identidad a la monstruosidad?

Metamorphosis muestra una serie de humanoides en proceso de transformación con su vínculo natural cambiando de forma, apariencia y morfología desde la raíz de su origen natural, hasta las relaciones con otros seres vivos y los efectos provocados sobre el medio en el que se encuentran. Representa al ser humano y la naturaleza unidos en un mismo organismo.

Silvia Martos

-Nen: Avi?
-Avi: Digue’m, maco.
-Nen: Els monstres existeixen?
-Avi: Per què em fas aquesta pregunta?
-Nen: Ahir vaig sentir sorolls a la nit, a l’habitació,
semblava com si vinguessin de dins de la tele.
He anat a dormir amb els pares, m’han dit que
segur que era un malson. Però... jo he continuat
sentint sorolls a la meva habitació.
-Avi: Tens televisor a l’habitació? Mare de Déu.
Doncs si li preguntes als teus pares, o a qualsevol
altre, et diran que no existeixen. Però creu-me,
jo sé que existeixen, i quan els sents és que són
a prop, però son invisibles.
-Nen: Avi, em vols fer por?
-Avi: Escolta`m, nen; t’he de confessar una cosa:
varem ser nosaltres, els grans, els qui varem
deixar entrar els monstres a casa fa molts i molts
anys, abans que tu naixessis. Quan vaig venir al
món només n’hi havien un parell. Quan la iaia i jo
ens varem fer grans en varem deixar entrar més i
els teus pares uns altres més. Convivíem amb ells, perquè creiem que ells treballaven per a nosaltres
i ens facilitaven la vida.
- Nen: I què va passar? Per què els vareu deixar
entrar? Com es van fer dolents?
-Avi: De mica en mica, noiet; no t’ho puc contestar
tot a l’hora. A mida que passaven els anys, i
sense adonar-nos-en, ells ens prenien la humanitat
i l’ànima, convertint-nos en els seus esclaus. Ara
som nosaltres els qui treballem per a ells i molts no
ho volem saber, doncs hi ha bèsties a totes les
cases. Tothom els ha obert les portes, sense pensar
en la maledicció que això suposava. Cada cop
tenen més gana, encara que no mengen com tu o
com jo. Però encara segueixen a casa nostra. S’han
convertit en les noves bèsties. Jo crec, fill meu, que
ara als grans ens haurien d’anomenar “monstres”
pel que hem fet. Cada cop que vaig a dormir ho
veig més clar, fins i tot puc arribar a imaginar-me
com són. Cada dia que passa penso que els
somnis dels monstres produeixen raó i no a
l’inrevés. Ja ho entendràs quan siguis més gran.
-Nen: Jo no vull això! No vull que hi siguin a casa,
em fan por però no em vull quedar sense ànima.
Què puc fer?
-Avi: Doncs la única solució que ha existit sempre
en la història de la humanitat. Per matar a un
monstre només has de deixar de creure en ell.


David Sarrà


Inauguració "SILVIA MARTOS, Metamorphosis / DAVID SARRÀ, Noves bèsties",
30 de juny de 2011


Horaris:

De dilluns a dissabte de 17 a 20 h
.
Diumenges d'11.30 a 13.30 h.

Contactes dels artistes:

SÍLVIA MARTOS
silviamp1@hotmail.com

DAVID SARRÀ
[ b l o g : ] http://super-tzar.blogspot.com
sarra_david@hotmail.com

Metamorphosis i Noves bèsties a elprat.tv 

 

 
© /UNZIP - Arts visuals al Prat - -