Saltar a continguts

/UNZIP

Navegació

Menú principal

Tertúlia 24 maig 2016

 

Tertúlies

Tertúlies d'art
de La Saleta a Torre Muntadas


Presentació i tertúlia oberta:
Dimarts 24 de maig de 2016, a les 20 h
Centre d'Art Torre Muntadas

Aquesta Tertúlia es realitza a partir de l'exposició:
Hormas de Julia Cáceres
a UIKÚ Coworking El Prat (carrer Primer de Maig, 16), de l'11 de maig al 17 de juny de 2016


Julia Cáceres

Obra exposada al Centre d'Art Torre Muntadas amb motiu d'aquesta tertúlia, del 20 de maig al 24 de
juliol 2016:


Hormas parlantes
2016
Sabata manipulada



Julia Cáceres

Pintora i alumna dels Tallers de Pintura, Gravat i Escultura de l’Escola d’Arts del Prat, on inicia i desenvolupa les seves inquietuds artístiques des de fa 10 anys en l’àmbit de la pintura. En el seu inici rep una formació més acadèmica, però degut a la seva inquietud per experimentar, investiga amb diferents tècniques pictòriques i materials. En l’àmbit de la pintura se centra en la capacitat expressiva del color des d’una vessant figurativa, encara que també ha tocat l’abstracció. En els últims 5 anys ha investigat en l’art conceptual i en altres disciplines en el taller-laboratori d’experimentació artístic impartit a l’Escola d’Arts del Prat, com són la instal·lació i la performance. Participa en projectes col·lectius del Prat de Llobregat com “Sacsejar la mirada (Col.loqui per una exposició del pintura)”, “Trenquem el mur” (Intervenció en espai públic), “Jornades d’Art al Delta” (intervencions a la natura). Participa en exposicions individuals i col·lectives com la d’”Artistes Locals del Prat”, “El Retrat” (instal·lació a la Saleta), “Coordenades” (edicions 2012 i 2013), “Les joies del delta” (instal·lació al recinte Firal), “Deconstrucció” (projecte expositiu a la Saleta), i “Escenaris domèstics” (Jornades del dia internacional de la dona al Centre Cultural Remolar).



Hormas, l’exposició que la Júlia Cáceres presenta en l’espai expositiu d’Uikú es formalitza en forma d’instal·lació per a reflexionar entorn a com els components de gènere vertebren el món que ens envolta.
La sabata es presenta com un objecte significant que és manipulat per l’artista, per reflectir com som manipulats com individus.
Dels estilismes imposats pels estereotips contemporanis del món occidental, la sabata de taló s’ha convertit en el reflex ideal d’una estètica basada en el sotmetiment, on prima l’aparença i el constrenyiment sobre la comoditat i el respecte de les línies naturals i les necessitats reals del cos, de l’individu. Els dissenys s’adapten a la nostra anatomia, o és el nostre cos que s’ha de desharmonitzar per adaptar-se als contenidors imposats? Controlem realment les nostres decisions? O estem induïts en el sistema per a reproduir uns rols establerts sota certs interessos de poder?

Núria Inés (a.k.a. tinta fina)

Obra exposada al Centre d'Art Torre Muntadas amb motiu d'aquesta tertúlia, del 20 de maig al 24 de
juliol 2016:


AAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAA

2016
Tinta xinesa sobre paper



Núria Inés (a.k.a. tinta fina)
(Barcelona, 1987)

Màster en produccions artístiques i investigació, actualment combina l'activitat docent amb projectes d'art i narració gràfica. Es col·laboradora habitual del portal cultural nativa.cat i de la companyia de teatre Kaddish. En els darrers anys ha participat de projectes culturals diversos com Zemos98 i #4raons. Com a membre del Colectivo Julio ha participat de projectes d'altres artistes com Sacsejant la mirada amb Mercedes Mangrané i París no se acaba nunca: El Prat, d'Enric Farrés.
Les darreres exposicions en les que ha participat són "Mentrestant... esbossant una exposició d'historietes, narrativa gràfica i il·lustració al Prat" (Febrer de 2016) i "13 artistes 1 història" (Setembre de 2015), totes dues a la Sala d'Art Josep Bages del Prat de Llobregat (/UNZIP).



Des de que puc recordar em guardo fragments de coses que no es poden agafar: dies, dinars, excursions... La por del “no-res” és la que em fa escriure dietaris en forma de novel·la gràfica i on començo un procés que seria invisible (realitzo petites accions performatives diluïdes en la meva quotidianitat) de no formalitzar-les amb els recursos narratius del relat gràfic. Tot i que aquest hàbit està íntimament lligat al meu desig, els últims anys m'ha estat d'allò més útil per ordenar idees, prendre apunts a la universitat i desenvolupar una activitat de relatora i cronista gràfica sense la que ja no puc entendre les meves accions.

 
© /UNZIP - Arts visuals al Prat - -