Saltar a continguts

/UNZIP

Navegació

Menú principal

Històric Ultracòs

 

La forma del no olvido - Marta Mouns
[Torna a l'històric]





Projecte interdisciplinari que vol posar en relació les Arts visuals amb les Arts escèniques per generar una peça performativa conjunta amb artistes d'àmbits diferenciats.

Projecte que s'entén com un laboratori experimental, en el que el cos i l'acció que aquest genera són els eixos centrals de la investigació. Els factors principals que es tindran en compte en el procés de producció artístic són; entendre'l com un canal d'aprenentatge i coneixement d'un mateix, i de comprensió de l'entorn socio-cultural, així com valorar la propietat transformadora inherent a l'acció artística.

Després d'una sèrie de sessions de treball conjunt (aprenentatge conjunt), de coneixement de l'equip, es formen parelles constituïdes per una artista d'Arts visuals i una d'Arts escèniques (teatre, circ, dansa, etc.), per tal de concebre, definir i formalitzar una peça performativa.





El nostre cos és vulnerable als patrons sintètics que s'obstinen a dictar l'ésser i la natura a esdevenir dos receptacles diferenciats, desiguals, desconnectats, exempts l'un de l'altre, és per això que ens creiem antinaturals, una mentida que ens toca i en dóna forma. Reclamem i entenem la pell, doncs, com el sediment, l'estracte, l'escorça, exposada a llamps, trons, pluges: tempestes que la converteixen en un territori fèrtil d'organismes que podem fer germinar per trencar les costures dels límits artificials que ens assetgen. Així, identificant la intempèrie a la que els nostres cossos són exposats diàriament, ens l'apropiem artísticament per convertir-la en una situació on trasmudar el cos, la pell, la carn, ultrapassant els límits convencionals retornant l'ésser a la natura.

Quan la mà s'enfonsa dins la terra, es crea el buit per on s'ha enfonsat: l'escultura prèn forma, el buit entre l'ungla i la carn es transforma en terra. La carn, la pell, el cos és un paisatge amb rius, muntanyes, altiplans, valls, depressions, un relleu creador que viu, mor i es torna a crear a ell mateix, és el paisatge que ens envolta, que envolta allò que pensem, allò que sentim, que podem recórrer com el cec tempteja la realitat amb el seu bastó i desxifra l'espai que l'abraça.



Quan ens formem en el ventre matern, heretem certes coses a part del nostre ADN. Una d'elles, són els nostres moviments innats que ens connecten amb el nostre avantpassat animal, perquè són instintius. Des que som nadons, ens han educat per a comportar-nos socialment. Els nostres moviments han estat condicionats segons el nostre context social, cada vegada més reprimits de la nostra naturalesa primitiva.

Però, què passaria si suprimíssim tota aquesta educació corporal? Quin tipus de comportament tindrien els nostres moviments? Si pensem en el nostre cos com un envàs, com un recipient ple d'energia, com interactuaríem amb les persones, objectes i espais? Fins a quin límit estan educats els nostres moviments?

Move, de la nature a la nurture és una obra artística on es fan servir vídeo-instal·lacions i performances per dialogar sobre les diferents tipologies de moviments: innat, voluntari i automàtic, mitjançant l'acció-reacció. Tot això des d'una visió crítica que incideix sobre com els nostres moviments han estat educats i condicionats en funció del nostre rol social.




El cicle de vida d'una papallona passa per processos complexos i radicals. Les cèl·lules responsables de la sorprenent metamorfosi de l'eruga en papallona són denominades "cèl·lules imaginals". Aquest nom poètic al·ludeix a la "imaginació", essencial per transcendir els límits del nostre cos i per permetre'ns evolucionar en un ésser complet.

Amb l'acció busquem parlar dels límits auto-imposats a través de la figura de Psiqué, deessa amb ales de papallona i símbol de l'ànima per als antics grecs, que encarna la metamorfosi i les potencialitats de l'ésser. Psiqué es dóna a llum a si mateixa, sobrepassa les seves limitacions i emergeix viva i lliure gràcies a la imaginació.

També busquem trencar amb els límits del mateix espai: Torre Muntadas es converteix per a nosaltres en un centre de recerca/laboratori, on en una distòpia imaginada, s'intenta preservar i reproduir les espècies perdudes o en perill d'extinció al món, éssers que van transcendir les seves fronteres físiques i mentals i que són fonamentals per a l'evolució de la nostra espècie.




Assolir, actuar, representar, jugar, comportar-se, desenvolupar, executar, realitzar, practicar, aconseguir, dur a terme, aparentar, constituir, produir, treballar, optimitzar, esdeveniment, eficàcia, eficiència, complir, actuació perfecta, prestació, rendiment, aportació, productivitat, art en viu...

Què tenen a veure totes aquestes paraules amb la performance? Els Estudis de Performance obren un complex camp de coneixement que excedeix la pràctica artística de la performance per comprendre altres qüestions socials complexes com la repetició de normes i pràctiques socials; la construcció de la identitat de gènere, sexual, ètnia... el paper dels ritus socials en les pràctiques quotidianes, la transformació de l'educació a través del cos, les pràctiques de regulació neoliberals en el treball, el rol dels i les artistes performers en deconstruir les representacions normatives.



El projecte s'ha centrat en la interdisciplinarietat per posar en relació artistes d'Arts visuals i escèniques, amb la finalitat de formalitzar una performance conjunta, resultat d'unes sessions de treball que han estat concebudes a manera de laboratori d'experimentació. Un aprenentatge horitzontal, on el cos i l'acció que aquest genera han estat els eixos centrals de la investigació.

Més enllà de la materialització del nostre cos, més enllà del límit.

El primer límit és el nostre cos. La nostra percepció per captar allò que denominem "realitat" n'és limitada. Construïda a partir de la il·lusió de que aquesta correspon amb la nostra capacitat de percepció-comprensió. Citant a Judith Butler "la noció d'allò social és un escenari imaginatiu que es converteix en la consciència que prepara a l'individu per a la cohesió social"

El concepte límit ha estat el leitmotiv per a la creació de les performances, abordat des de diferents visions i formes per les autores, sent el cos i l'acció els elements metafòrics per a la representació d'aquests límits. La performance és un mecanisme que ens permet transcendir el límit, ja que la naturalesa vivencial, litúrgica i simbòlica de la performance, conté capacitats transformadores i catàrtiques.

Maite Travé

Maite Travé
www.maitetrave.com
Artista interdisciplinària. Llicenciada en Belles Arts en l'especialitat de pintura per la Universitat de Barcelona (2002). Educadora en Art des del 2002 en diferents àmbits educatius. Actualment és professora de Dibuix i Pintura a l'Escola d'Arts del Prat. Compagina l'educació amb la producció artística participant en diverses mostres expositives individuals i col·lectives com el Paraula de Dones 2016, Verdades encriptadas, 13 artistes 1 història, Etapa de Potència 3, Un segle de Dones, el StripArt, el Loop'10, el Festival BAC'09, el FemArt, Coordenades, la Galeria Setba BCN, etc. Actualment els seus interessos en l'art contemporani se centren en la videocreació, la instal·lació, la performance i en generar projectes basats en la interdisciplinarietat.

Giselle García
www.nosotrosfilms.net
Comunicadora audiovisual d'origen bolivià, va estudiar al Instituto de Artes y Ciencias de la Comunicación de Santiago de Xile. L'any 2004 estableix la seva residència a Catalunya, i el 2007 dirigeix el seu primer llargmetratge documental, Akulliku, enregistrat a Bolívia i Espanya i que va ser seleccionat en diversos festivals de cinema independent. Actualment treballa a la productora Nosotros Films i combina el seu treball audiovisual amb projectes artístics relacionats amb l'escriptura, la fotografia i la il·lustració.

Camille Grob
Neix i cursa els seus estudis a França. Estudià a les Escoles de circ Fratellinni i les Arene de Nanterre, entre d'altres. Ha estudiat dansa clàssica, hindú, tai chi, claqué, flamenc, etc. Especialitzada i titulada en acrobàcia aèria i en Hatha yoga. Durant tres anys va viatjar i treballar a molts països fins a instal·lar-se a Barcelona on viu des de fa més de 10 anys. Treballa fent espectacles de teatre al carrer, hibridant circ, dansa i teatre de gest, participa en projectes multi-disciplinaris, i és professora d'acrobàcia aèria, de moviment i de Hatha yoga.

Joana Romero
Actriu i poeta. Inicia la seva formació teatral al Teatre Kaddish a El Prat de Llobregat i estudia Interpretació a l'Institut del Teatre de Barcelona. Reivindica el cos com a territori artístic, així com l'experiència personal, domèstica i quotidiana com a llenguatges i matèries artístiques. Actualment treballa en diversos projectes entorn la performance, la instal·lació i les poètiques de l'acció.
Ana López
https://arteakant.wordpress.com/
Llicenciada en Belles Arts per la Universitat de Barcelona. Escultora i fotògrafa contemporània influenciada per la filosofia de l'art povera, els seus interessos en l'art contemporani se centren en la instal·lació, la fotografia i l'escultura efímera fent al·lusions al cos i a la naturalesa. Ha estat seleccionada per la universitat per participar en l'exposició col·lectiva [entre referents] 2014. Combina l'àmbit expositiu amb l'educatiu on troba la seva vocació com a docent, treballa des del 2013 en l'escola Ramon Llull del Prat de Llobregat donant classes extraescolars d'arts plàstiques. Seleccionada com artista resident a l'Escola d'Arts del Prat.

Sílvia Martos
Artista visual i dissenyadora tèxtil, graduada en Arts & Disseny en l'Escola Massana de Barcelona en l'especialitat de Pintura i Art tèxtil. Combina la producció artística amb la faceta de dissenyadora d'estampats i tapissos. Ha participat en diverses exposicions individuals i col·lectives com 13 artistes, 1 història, 6+6, Reconstrucció d'un mapa d'identitat col·lectiva, etc. Actualment imparteix un curs d'Estampació tèxtil a l'Escola d'Arts del Prat. Els seus interessos en el desenvolupament artístic se centren en els conceptes de memòria i identitat a través de la pintura i els materials tèxtils, experimentant tant amb el cos com la instal·lació.

Ana Martínez
Titulada en Coreografia i dansa per l'Institut del Teatre de Barcelona en l'especialitat de dansa espanyola. Com ballarina ha treballat a la inauguració dels Jocs Paralímpics de Barcelona 92, La Fura dels Baus, Cia. Ciutat Comtal, Cia. Contrastes, i participa a diferents mostres com StripArt, la Marató de l'espectacle i el Certamen de coreografia i dansa de l'Ateneu Nou Barris. Amplia la seva formació amb estudis d'interpretació al Teatre Kaddish del Prat de Llobregat. Forma part com coreògrafa i actriu a l'obra "El pleito matrimonial del cuerpo y el alma" al Festival de teatro clásico de Almagro 2012. Actualment combina la feina de professora de dansa amb la interpretació, participant en l'obra Yerma de la Cía. Cámara de Teatro, i en projectes com la videocreació Difónica de Maite Travé del Paraula de Dones 2016.

Judit Vidiella
És autora de la tesi doctoral "Pràctiques de corporització i pedagogies de contacte: una aproximació als Estudis de Performance" i és membre del programa internacional de doctorat "Arts i Educació: un enfocament construccionista".                                  
Del 2001 al 2013 ha estat docent a la UB. Del 2013 al 2015 ha treballat com a Professora a la Universidade de Évora, Portugal, com directora i docent del Mestrado em Ensino das Artes Visuais i el Grau en Educação Básica. Actualment treballa al ERAM, centre adscrit a la Universitat de Girona (UdG) en el Grau d'Arts Visuals i Multimèdia i el Grau en Arts Escèniques. Forma part del grup de recerca consolidat de la UB ESBRINA (subjectivitats i entorns educatius contemporanis); de la xarxa REUNI+D (red universitaria de investigación e innovación educativa); de la xarxa internacional Another Roadmap for Arts Education; i del grup Col·lectivaccions, que realitza mediació i pràctiques col·laboratives en contexts artístics i educatius i que, actualment forma part dels projectes seleccionats al viver de Fabra i Coats, Fàbrica de Creació a Barcelona.                     
Ha realitzat dues estades a l'estranger com investigadora: el 2004 a l'Essex University, Colchester, amb la Dr. Joanne Entwistle, en un màster sobre Sociologia del cos. I el 2005 al Goldsmiths College de Londres, al Departament de Cultura Visual amb el Dr. Gavin Butt en el programa d'Estudis de Performance. Especialitzada en Pedagogies Culturals, Estudis de Performance i Pràctiques Feministes, és membre del comitè revisor de la revista científica Gender and Education.

 
© /UNZIP - Arts visuals al Prat - -