Saltar a continguts

/UNZIP

Navegació

Menú principal

Articles 09

 

Article 09
EXPOSICIONS > EN PRODUCCIÓ > Arts visuals

ACOMPANYANT ESPONTÁNEA
Per Montse Sans i Paloma Mateos



A continuació us presentem dues mirades al projecte Espontánea de Nuno Carvalho. Aquets fou el projecte seleccionat en la convocatòria /UNZIP de l'any 2014.
Montse Sans i Paloma Mateos són del Prat i són artistes. Totes dues vas presentar projectes a la mateixa convocatòria en la que es va seleccionar el projecte d'en Nuno Carvalho i les varem convidar a formar part del grup d'acompanyament del projecte, conjuntament amb Xavier Valls (Tècnic de participació de l'Ajuntament), Cristina Castells (tècnica de cultura de l'Ajuntament) i Lluc Mayol (coordinador d'/UNZIP Torre Muntadas i membre de l'Associació d'amics de l'Art del Prat).

La finalitat d'aquests grups d'acompanyament és el de facilitar la realització del projecte i establir un espai de relació crítica amb el context per mitjà de les persones vinculades al propi grup.

------

Montse Sans

Sóc la Montse Sans, educadora i artista local . L'any passat vaig rebre la proposta des d'/UNZIP de participar al petit grup de seguiment del projecte guanyador de la convocatòria 2014 . Tot un plaer d'experiència, on la meva implicació era externa a l'obra. Compartir el projecte amb respecte de l'artista creador, els artistes locals i la institució que l'acull és potenciar la xarxa de creixement del que passa culturalment a la nostra ciutat.

Ens varem reunir el Nuno Carvalho, la Paloma Mateos, Lluc Mayol, Xavi Valls.... Varem conèixer a l'artista, ens va explicar el seu projecte i varem tenir un intercanvi de suggeriments dels espais urbans on podríem situar el projecte del Nuno, fins i tot varem fer un petit recorregut pel territori urbà del Prat de Llobregat.

El projecte del Nuno Calvalho sorgeix de la voluntat de reflexionar sobre l'espai públic urbà, els seus usos quotidians, interaccions entre la ciutat contemporània i els seus habitants.

Espontánea es basa en la idea d'una galeria d'art mòbil. És un dispositiu d'acció, una escultura amb rodes convertida en un espai de creació artística que, a traves d'accions a l'espai públic, actua amb una energia nòmada.



Quina és la nostra reacció davant un element extern al nostre territori.
Esperen amb perspectiva davant de l'element desconeguts, expectants de moviment. Com els elements externs ajuden a captar l'atenció: auriculars, caixa, pastes...
Quina és la nostra capacitat d'observar al nostre entorn? En adonar-nos que hi algun element nou , quina relació establim amb aquest moment?
Participen, ens encuriosim, però no ens atrevim, ens apropem, necessitem la confirmació d`una persona externa per apropar-nos, ens posem a la defensiva, l'urbana pregunta...
Tenim la capacitat de deixar-nos sorprendre sense buscar un significat d'allò que ens passa fora de context.
Tota aquesta experiència viscuda externa al projecte, les converses amb Nuno abans i post de les diferents accions observant les cares i les reaccions de les persones que van participar, em fa reflexionar com poc a poc perdem la
capacitat de la mirada i relació del nostre entorn mes enllà d'un mateix
.
A la escola, any darrera any faig una proposta, La panera dels tresors, als infants que encara no comencen a caminar ,on poden trobar els seus orígens gràcies a Elinor Goldschmied.
Posem una panera de vímet en un espai conegut per el infant, plena d'objectes acuradament seleccionats on els infants es van interessant d'una forma espontània, no per la seva utilitat perquè encara no són conscients d'aquesta, si no per el color, textura, forma, mida, olors, sensacions...la funció de l'adult és d'observació. És l'Infant que d'una manera espontània interactua des de la seva voluntat construint lliurament l'aprenentatge.





Vivint les accions vaig reconèixer aquella mirada d'espontaneïtat. Les nostres relacions amb el nostre territori les nostres influències, quina és la nostra llibertat o limitació de reacció?


------

Paloma Mateos

Espontánea va ser el projecte guanyador de la convocatòria anual d'UNZIP. Se'm va proposar ser part del grup de seguiment en un mail que portava adjunt el dossier del projecte. Després de fer-li un cop d'ull vaig tenir clar que volia veure com es cuinaven tots aquells ingredients. L'artista en qüestió era en Nuno, portuguès i resident a Barcelona. La voluntat del projecte era reflexionar al voltant de l'ús i les quotidianitats de l'espai públic. Fugir de les parets. Experiència directa, acció participativa. Provocar els vianants. L'espai públic com a plataforma col·lectiva de creació i escenificació. Això és el que ens intentava explicar el Nuno el dia que ens vam conèixer. Vaig creure important, tenint en compte aquests factors, que el meu paper dins del seguiment el focalitzés sobretot en apropar en Nuno a la realitat de l'entorn on es desenvoluparia el projecte , per a ell desconeguda. Un carret handmade, una polaroid, una ampolla de vi o
uns walkietalkies seríen alguns dels mitjans per a desenvolupar les accions. Avui tot ho veig clar, aleshores tenia els meus dubtes. O a l'inrevés. El cas és que vaig decidir registrar el procés, des de les trobades prèvies a la seva execució, amb una càmera analògica, en coherència amb el projecte. No voldria allargar-me amb quatre paraules mal dites, ni intentar crear un discurs al voltant de la vivència de l'art. No avui. Qui em coneix, sap trobar-me a les fotografies que faig. Qui no, em pot intuir
.
















 
© /UNZIP - Arts visuals al Prat - -