Saltar a continguts

/UNZIP

Navegació

Menú principal

Articles 01

 

Articles 01
EXPOSICIONS > SAJB > 6+6 [visites guiades]

LLUC MAYOL (1) /UNZIP - AAAP
Locals i emergents




El punt de partida d'aquest projecte és la convocatòria que des de l'any 2010 es realitza al Centre d’Art Torre Muntadas per tal de seleccionar els continguts del programa d'exposicions i projectes d’arts visuals al Prat de Llobregat.

El format de convocatòria oberta no és nou al Prat. Tenim ben recent l'experiència, durant els anys 2007 i 2008, de la convocatòria artística 41º19'47"N 2º6'11 de projectes d'art públic i participació, impulsada per La Capsa], però a la que ens referim ara, la que es posa en relació amb el present projecte, aparegué com a una evolució lògica i de resposta a la necessitat de democratitzar la Sala d’Art Josep Bages i vincular els continguts d'aquest programa cultural a la realitat local, posant un clar accent en esdevenir un espai de suport a les pràctiques artístiques més emergents.

Per aquest motiu, les bases de la convocatòria prioritzen, de forma més o menys explícita, la selecció de propostes que d'alguna manera representin un vincle amb aquestes dues qüestions: allò local i allò emergent.

La qüestió del caràcter local per a un programa cultural és òbviament problemàtic. La tensió és força clara entre la necessitat de donar espai i atendre les necessitats i desitjos de la ciutadania, i la de conformar propostes artístiques crítiques que transcendeixin el context territorial i que plantegin mecanismes efectius de producció de coneixement i patrimoni significatius.

Superats els plantejaments del que podríem anomenar com un cert gir qualitatiu en les polítiques culturals d’arts visuals en l’àmbit local(2) als anys ‘90 i ‘00 en què els espais expositius municipals esdevenen petites seus annexes a la centralitat artística, millorant-ne de forma evident les eines de gestió i producció però allunyant-les de forma clara de la realitat local, pensem que el repte és respondre a la necessitat d’espais de trobada, de relació, entre la pràctica artística i la vida a les ciutats i pobles. Espais profundament democràtics, pedagògics i crítics que esdevinguin ara eines realment útils per la (re)construcció social entesa evidentment, com no pot ser d’altra manera avui, des de la idea de la relació entre allò local i allò global sense renunciar al rigor i la coherència en els continguts de les propostes.

Cal destacar també que la Convocatòria de projectes d’arts visuals al Prat apareix en un moment, un context, en el qual la dinàmica de les convocatòries en general, ja ha arrelat completament en el funcionament dels circuits artístics i ha esdevingut un dels mecanismes assumits com a propis en la relació entre institucions i artistes per tal de conformar programacions i alhora com a camí habitual transitat per les i els artistes més emergents en el seu objectiu d'anar construint una trajectòria de professionalització o legitimació. L'historiador i comissari Manuel Segade aprofundia, recentment, en una exposició realitzada al Centre d'Art La Panera, La Qüestió del Paradigma. Genealogies de l'emergència, el destacat paper que les convocatòries han jugat en la definició de l'última generació d'artistes catalans. De totes maneres aquest no és un fet aïllat en el context català, és un fenomen global que s'ha erigit com un dels mecanismes més potents de producció de relats i, per tant, de referents de construcció de la subjectivitat normativa de l'artista. L'artista d'èxit s'ha de capacitar de forma efectiva en la presentació de propostes dirigides a aquestes convocatòries que, sobretot, en l'inici de la seva carrera, poden tenir un paper crucial en la seva evolució professional.

No és d'estranyar doncs que la convocatòria que s'ha impulsat des del Prat hagi cridat l'atenció no només d'artistes locals o artistes que els interessa treballar en clau local sinó que també ha estat llegida com una oportunitat més en aquesta xarxa de "convocatòries-trampolí" o "convocatòries-bingo", en les quals anar marcant números al cartronet fins a poder cantar "línia!", o fins i tot "bingo!", i endur-se el premi final. Més enllà de la ironia, entendre el conjunt de convocatòries com a una espècie de xarxa de reptes de legitimació, de gran concurs per proves, ens pot ajudar a entendre el funcionament del circuit de l'art emergent actual en què els noms dels artistes van prenent pes, rellevància, a mesura que van adjudicant-se una o una altra convocatòria.

D'aquesta manera la segona edició de la nostra convocatòria de projectes artístics va desvetllar un gran nombre relatiu de propostes d'artistes completament desvinculats del context de la nostra ciutat. Artistes, que a risc d'equivocar-nos, pensàvem que ni tan sols coneixien el nostre context i que pel format de presentació dels seus dossiers molt possiblement es tractava de l'adaptació més o menys forçada del dossier personal d'obra a les condicions (potser massa ambigües, també cal dir-ho) de la nostra convocatòria. Una estratègia completament lògica i coherent atès el funcionament del circuit que hem descrit fins ara i del que ja parlava al 2006 de forma clara i diàfana Francesc Ruíz al seu article Sobre arte joven(3), un text on reflexionava sobre la seva experiència al capdavant de la convocatòria del Premi Miquel Casablancas i l'economia que es posava en joc en aquesta dinàmica comptabilitzant el cost assumit per cada artista al presentar-s’hi.

És a partir d’aquesta situació que plantegem, com a experiment, el projecte 6+6 [visites guiades] en què vam decidir convidar a sis artistes que havien presentat propostes per a la Convocatòria de projectes d’arts visuals per a la Sala d’Art Josep Bages 2012 però que, segons el criteri del comitè de selecció, no podien ser incloses a la programació ja que no hi aportarien un valor significatiu. Malgrat això, vam considerar que tots sis es presentaven amb un rigor i una qualitat remarcable que, possiblement , els hagués fet mereixedors de la selecció si les seves propostes haguessin tingut una certa connexió amb el context del Prat de Llobregat.

L’experiment consistia, doncs, en proposar a cada una de les persones convidades a entrar en contacte amb una veïna o veí del Prat que consideràvem que podia respondre al perfil de creadora o creador visual emergent local. D’aquesta manera conformàrem parelles compostes d’un artista local i un artista visitant i els demanàrem que es realitzessin mútuament dues visites guiades: l’artista local proposaria una vista al Prat i l’artista visitant en proposaria una a l’art emergent de Barcelona. Es tractava que cadascú escollís els llocs i els recorreguts i que ambdós registressin l’experiència amb els llenguatges i formats que els semblessin més interessants. Aquestes trobades estaven plantejades també com a espais d’intercanvi d’impressions i de debat a partir d’unes preguntes que els va proposar l’equip d'/UNZIP Arts Visuals al Prat::

1. En la teva opinió que vol dir ser “pratenc” o “pratenca”? En realitat que creus que vol dir ser de qualsevol lloc (sigui país, regió, ciutat, etc…)?
2. Quina creus que pot ser la funció d’un Centre d’Art en una població de la tipologia del Prat? I la funció dels/les artistes?
3. Quins creus que són els criteris o valors que es posen en joc per triar els/les artistes o els projectes que formen part dels programes d’art emergent (exposicions, premis, beques etc.)?
4. Creus que la competitivitat (de competició, en el sentit més esportiu de la paraula) pot ser un mecanisme efectiu per la creació artística o la producció de coneixement?

Preteníem d’aquesta manera que la reflexió sobre aquestes dues problemàtiques (l’artista local i l’artista emergent) esdevingués un eix comú en totes les visites/trobades que es realitzaren en dies i llocs diferents al llarg de tot el mes de setembre de 2012. Es tractà doncs d’una deriva múltiple que havia de conformar un diari, una bitàcola comuna a partir de la qual s’abordaria la segona part de l’experiment, que consisteix en la transformació de l’espai expositiu, la Sala d’Art Josep Bages, en un espai híbrid de producció i exposició.

En aquesta segona i última fase de l'experiment es realitzaren una sèrie de trobades de treball en que les parelles d'artistes, amb l'ajut de l'equip d'/UNZIP Arts Visuals al Prat, donaren forma a l'experiència dels encontres amb aquest llibre col·lectiu que s’ha anat produint al llarg de les 6 setmanes que el projecte ha ocupat la Sala d’Art Josep Bages. Al llarg d’aquest període de temps, i durant les hores habituals d'obertura al públic, l'espai es pogué visitar esdevenint una exposició en procés que es va anar completant amb les pàgines de la publicació que s’anaven creant fins que una setmana abans del tancament es pogué veure completa, presentant la maqueta definitiva en un acte públic que substituí a la inauguració tradicional.

El llibre resultant, que es considera d'autoria compartida, es publicà en format digital (distribuït gratuïtament on-line a la pàgina web del projecte) amb la possibilitat de ser produït en paper ja sigui en forma d'auto-edició o per mitjà de la col·laboració d'una impremta d'offset digital local, que ens permet oferir-lo a demanda com a resposta a la necessitat de provar sistemes de producció que evitin els excessos habituals en la publicació tradicional que per manca de canals de distribució adequats generen excedents poc sostenibles en un context com el nostre.

El llibre, per tant, es transforma en el suport de producció i difusió: un artefacte artístic de lliure distribució i fàcil accés que alhora conforma la producció de coneixement tangible que esdevé patrimoni col·lectiu. Un llibre entès com a extensió de la sala d’art, res de nou però que ens ajuda a repensar l’espai artístic i a repensar-nos com a lloc per l’encontre, el debat i la crítica. Un espai cultural comú. Tan sols ens resta esbrinar si, en aquesta ocasió, el llibre haurà estat capaç de donar forma de manera honesta i efectiva a l’experiència i si tot plegat ens deixarà l'empremta desitjada per continuar, ja no des del mateix lloc, sinó des d’una posició desplaçada que ens permeti seguir evolucionant la nostra acció des de la convocatòria o des d’un altre mecanisme, però de forma congruent amb els principis i els dubtes que inicià aquest projecte.













(1) Lluc Mayol (Barcelona, 1970. Actualment resideix a Barcelona). Treballa en cultura principalment en l’àmbit de les arts visuals que entén com un camp per l’acció política des de la recerca, l’educació, la comunicació, la gestió i la practica artística. Actualment, com a membre de l’Associació d’amics de l’Art del Prat, és coordinador del projecte municipal /UNZIP Arts Visuals al Prat. També ha estat impulsor i part activa d’iniciatives independents com Saladestar, La fanzinoteca ambulant o ArtDoules. Llicenciat en Belles arts i màster en Arts visuals i educació.

(2) És força clarificador i significatiu, en relació a la idea del gir qualitatiu, el manual escrit per Florenci Guntín l’any 1998 per encàrrec de la Diputació de Barcelona: L’art contemporani des de l’àmbit local. Eines per al disseny i la gestió de programes d’arts visuals.

(3) Article de Francesc Ruiz inclòs al llibre CAPITAL! d’Amanda Cuesta publicat pel Centre d’Art Santa Mònica l’any 2006.

 
© /UNZIP - Arts visuals al Prat - -