Saltar a continguts

/UNZIP

Navegació

Menú principal

Articles 08

 

Article 08
EXPOSICIONS > EN PRODUCCIÓ > Arts Visuals

RAQUEL FRIERA
Space of possibles - El Prat de Llobregat



Space of Possibles - el Prat de Llobregat és un d'aquests afortunats projectes que flueixen des del principi i que una no vol que acabin mai. De fet, la manera com es va concebre ha determinat l'entusiasme i la complicitat amb què s'ha desenvolupat.

El projecte va néixer arran d'una exposició i una taula rodona que vaig realitzar a la Sala d'Art Josep Bages l'abril d'aquest mateix any 2013. L'exposició es titulava Space of Possibles V. O. D (Versió Original Documentada) i consistia en traslladar una instal·lació sonora, pensada i realitzada a l'espai públic d'Istanbul el 2011, a l'espai expositiu del Prat de Llobregat. El meu objectiu era aquí reflexionar sobre aquesta translació (de l'espai públic a l'espai expositiu) de tal manera que necessitava la participació d'un grup de dones residents al Prat de Llobregat. Juntes vàrem comparar la situació de les dones a Turquia i a les nostres ciutats. Per l'èxit de les reunions i l'interès que va suscitar aquest tema entre nosaltres, vàrem coincidir en la pertinència de realitzar aquesta mateixa instal·lació sonora, que s'havia realitzat dos anys abans a Istanbul, a l'espai públic del Prat de Llobregat.

Des de llavors, l'entusiasme de les participants inicials i l'interès que generava entre les que s'han anat sumant al projecte han fet que tot fluís i que el projecte agafés encara més força i profunditat.

El projecte té dues fases ben diferenciades. La primera, que podríem considerar com " treball de camp", ha consistit en la realització de diverses reunions espaiades en el temps amb diferents dones. En aquestes trobades, parlàvem dels temes que ens preocupaven respecte a la dona i la seva participació en l'esfera pública. Intentàvem, a la vegada, qüestionar l'ordre de les coses. Aquestes trobades han estat com un espai/temps, arrencat al dia a dia de cada una de nosaltres, per qüestionar les coses que ens envolten i pensar per què són així i si podrien ser d'una altra manera.

El procés ha estat molt enriquidor per a totes no sols per arrencar a la inèrcia de la quotidianitat aquest espai tan necessari per pensar, sinó perquè ha provocat situacions de trobada i " fricció " entre dones molt diferents que no solien parlar entre elles. S'han generat situacions en què dones que no ens coneixíem hem compartit trossets de la nostra intimitat amb molta naturalitat, aconseguint així trencar esquemes, estereotips o prejudicis socials i racials.

Aquesta primera fase del projecte, com a procés personal i dilatat en el temps, contrasta amb el caràcter públic i puntual de la segona fase. Aquesta segona fase consisteix a treure al carrer el que hem pensat juntes. Es tracta de fer públic una part del procés - perquè, de fet , l'àudio que s'instal·larà al carrer es compon de petits fragments extrets d'aquestes hores i hores de converses -. La instal·lació sonora a l'espai públic busca provocar un impacte en el vianant, en inserir al paisatge urbà unes veus de dones parlant de temes personals que, normalment, no s'escolten en l'espai públic. Es busca així provocar una reacció, un impacte, un moment de reflexió en la persona que escolti. Potser també un moment de suspensió de les preocupacions quotidianes per qüestionar les coses que ens envolten. Com en la primera fase, aquí també es busca incidir en les inèrcies, estereotips i prejudicis actuals.

En definitiva, en la instal·lació sonora les nostres veus funcionen com a metàfora de la participació en l'esfera pública del Prat de Llobregat. Les inserim en el paisatge urbà perquè es sentin més alt i més clar. Les inserim per dir que volem (participar) més.




 
© /UNZIP - Arts visuals al Prat - -