Saltar a continguts

/UNZIP

Navegació

Menú principal

Document 03

 

Catàleg 03
EXPOSICIONS > SAJB > Multisales d'Art (1)

Jaume.tv (1)
Mystery Guest



L’atenció al client, avui “camí de l’excel·lència”, fou l’origen de la creació de la figura del mystery shopper (botigues) o mystery guest (hotels, restaurants...).

D’arrel angloamericana, nascut durant l’auge consumista de la dècada dels anys 50, és un ofici que consisteix en avaluar la qualitat del servei d’un venedor, un cambrer o qualsevol altre lloc de treball exposat al públic, mitjançant l’anonimat personal (ningú sap qui és, si home o dona, com vesteix, com actua, d’on ve) i/o la creació de personatges, amb una finalitat exclusivament monetària: obtenir un informe i una nota qualificadora final del personal empleat que ha de permetre a el/la cap del negoci fer les modificacions pertinents i veure com augmenten els beneficis.

Tenint en compte l’ambient raonablement mesurat i contingut d’un espai tant pratenc com l’aeroport, viatjo sense bitllet d’avió fins a la Terminal 1, fotografiant el trajecte des de casa meva (Metro-Tren-Bus) i visitant, un cop dins la zona pública de la planta baixa, alguns comerços i punts d’informació: FCBotiga, el quiosc... Mentrestant, la càmera (oculta) del mòbil grava els moments de cobrament o lliurament dels productes (un diari The Sun, una postal del futbolista Xavi, guies turístiques a Barcelona Turisme o un cafè amb gel en una cafeteria...), recopilant els objectes, les bosses i els tiquets com si fossin relíquies... fins i tot arribant a trobar l’amagada (no consta al plànol) capella cristiana: un silenciós, i potser l’únic, indret de pau, en tot l’atrafegat recinte.

Però també hi ha temps per la ficció: el 4 de juliol vaig perdre un rellotge Swatch (és mentida), “blau, blau elèctric”. I per la sorpresa: de tornada, conec a un japonès que visita Barcelona des de Sud-Àfrica, animat per, és clar, l’arquitectura d’Antoni Gaudí. I un pensa que tot continua igual. Malgrat l’aerofòbia, l’acrofòbia, l’agorafòbia...

Les estadístiques continuen dient que 1 de cada 5 passatgers al món té por a volar. Jo sóc un d’ells, però no és aquest el motiu darrere el subtítol “Passatger sense vol”. És l’estranya (i difícil) combinació de perdre’s sent un desconegut en una Stromboli impossible, dirigida per Antonioni (no Rossellini). Un lloc perfecte per a ser Marc Augé i contemplar sales buides, famílies perdudes o gent solitària.

Plantejada com una història sense guió, Mystery guest. Passatger sense vol no desitja analitzar o qualificar res ni ningú, si no és la mateixa condició humana (la pròpia, la meva), insignificant davant una naturalesa omesa, més amunt de l’acer, el formigó i el vidre. Un ròssec tècnic-fotogràfic a Ian Wallace, però també al groguisme documental (Diario de), amb respecte, de Mercedes Milà; una carícia al fetitxisme arxivístic d’Erick Beltrán però també a un vintage columnista imaginari d’alguna revista de viatges. Potser un somni o un malson, però, al cap i a la fi, una invenció. Un assaig. Un projecte inacabat. Un fins aviat. Un adéu? Un divertimento, però sense faltar.

Un joc en el no-res, tot i estar a la ciutat amb nom i cognoms, El Prat de Llobregat, que refugia als grans ocells. Per a molts, sense nom, sense rostre. Un avís. Una evidència. Un tram, un miratge. Potser perquè m’agrada el passat, la pedra i la mar. I oblidar no és voluntari. Jo sóc aquell: una ombra fugissera, ràpida i atemporal. Dono fe que estic viu però també desapareixo com tu, com aquell, i aquella i aquesta. Més amunt, més amunt. Darrera la gran muntanya. Desapareixo.







(1) Jaume.tv (Lleida, 1980. Actualment resideix a Barcelona). La seva obra s’emmiralla en un pop rar, entre l’alquímia gay d’un Da Vinci de discoteca i la trash-modernitat d’un nou Warhol via Vaquerizo (Mario). L’autor i l’obra sovint s’amaguen darrere un domini, entre el branding i la virtualitat artística Casa Azul (Guille Milkyway). Noi de províncies d’estudis de FP busca un circuit emergent diferent, allunyat de la crítica social, i proper a un escenari d’entreteniment pro-Katy Perry.

 
© /UNZIP - Arts visuals al Prat - -